Museografia
Estrategias museográficas:
- Overall design concept: base arquitectónica, tipo de mobiliario, tipología de disposición de las piezas, soportes, iluminación, clima y medidas de conservación, tipo y jerarquización de la información, recursos complementarios
- Layout: definición de espacios y recorridos
- Moodboard: colores, materiales, formas y gráfica
La museografia ha de tenir una estètica respectuosa amb les peces exposades i que no quedi desfasada amb el temps. Per altra banda ha de tenir l’atractiu suficient per afavorir una visita atraient lligada al relat curatorial.
En qualsevol projecte museogràfic, a priori, s’ha de definir quina relació s’ha d’establir amb l’edifici. Si és necessari donar una continuïtat arquitectònica, permeabilitat, o no és necessari i es pot definir el concepte espacial de forma autònoma.
Seguidament s’ha d’articular l’espai en àmbits i subàmbits vinculant-los a un recorregut que respongui a la narració curatorial de l’exposició. L’ocupació no cal que sigui lineal, s’ha de jerarquitzar responent als continguts i a les peces exposades, tenint en compte els efectes escenogràfics que donen el ritme de la visita.
Criteris generals per eliminar les barreres físiques i de la comunicació amb els visitants
Espai i mobiliari
– Tota la museografia s’ha pensat per la correcta accessibilitat tant de persones amb discapacitat motriu com física. Especialment en la distribució dels espais, i el disseny del mobiliari. Especial atenció a l’alçada de les superfícies on es mostren les peces per la comoditat de les persones amb cadires de rodes i les diferents alçades dels visitants des d’infants a la gent gran.
Comunicació gràfica i visual
– Contrast entre lletra i fons (negre sobre fons blanc o fons de color saturat amb lletra blanca) és la clau per la bona llegibilitat del text. juntament amb una mida gran (vegeu exemple gràfic). La tipografia geomètrica de formes clares i sense serif ajuda a la lectura fàcil.
– Composició regular ordenada i eix de lectura adaptat tant a la posició sentada com de peu.
– Informació ben jerarquitzada mantenint els mateixos codis sempre. Redacció en un llenguatge simple, clar i curt.
– Audiodescripció: El vídeo compta amb audiodescripció clara i precisa en la narració de la veu en off i alhora amb subtitulació/transcripció dels texts de l’àudio. Així i tot si es creu convenient es pot editar una audioguia encara que sigui per ser utilitzada des dels telèfons mòbils
Recursos tàctils.
– El tema del tacte, actualment és molt controvertit pel tema del COVID 19 però serà molt convenient abordar-lo en un futur proper, juntament amb els equips del Museu i institucions com l’ONCE. Provisionalment proposem, editar en relleu sobre paper microencapsulat els diagrames, peces o plànols més representatius complementat amb text en braille. Aquest format permet l’us individualitzat i per tant més controlat des de el Museu.
Els materials de construcció del mobiliari no han de contenir components químics que alliberen gasos que podrien afectar els objectes exposats. Cal tenir en compte el contingut de pH (àcid / alcalí) dels materials, ja que pot danyar alguns tipus d’objectes exposats si entren en contacte directe. Les fustes i DMs han de tenir una base d’imprimació per segellar i evitar els efluvis de les coles i les partícules que puguin afectar a les peces exposades. L’acabat, sigui pintura o vernís ha de ser a l’aigua per evitar vapors nocius i preferiblement ecològica.
Quan sigui necessari controlar la humitat relativa de l’objecte exposat, caldrà que la vitrina sigui estanca i disposi d’un dipòsit sota la peanya interior per incloure productes dessecants. És recomanable afegir-hi un datalogers
La Il·luminació ha de ser graduable per adaptar-se a les exigències lumíniques en cada peça. Els luxes aconsellables acostumen a ser 50 Lux per al paper i els texits i al entre 100 i 200 lux per la pintura sobre tela . Es important també, que les lluminàries tinguin filtre d’antiviolats La temperatura de color per obtenir una llum càlida sense que afecti massa en el color de la peça ha d’estar sobre els 3000K amb una reproducció cromàtica per sobre del valor de 92
Muntatge de les peces
Les peces s’han de poder muntar còmodament per la part frontal de la vitrina. És important disposar d’espai per si són transportades sobre un carretó o per si s’ha de muntar una taula a prop on fer el desembalatge i els informes de l’estat de conservació (Condition reports)
Realització de suports que ajudin a la bona subjecció de la peça, normalment fets amb barilles de metacrilat o metàl·lics, ja sigui d’acer o acer inoxidable. S’ha de protegir sempre l’àrea de contacte dels suports amb les peces amb materials neutres tous com el neopre o el pvc. Els suports han de tenir una platina per subjevtar-se a la superfície de la vitrina a no ser que la base de la vitrina pugui ser foradada per fixar-hi el suport. En alguns casos és millor utilitzar superficies, ja siguin inclinades o rectes on recorçar còmodament la peça. Si es necessari la en superfice de contacte es pot col·locar un forex o folrar amb texit per afavorir un contacte més sua amb la peça alhora que facilita agafar-la amb “pins” o grapes. Quan la cara que es recolça de la peça no es completament plana ens podem ajudar de petites cunyes de fusta o cartró o gotes de silicona per equilibra-la
S’ha d’utilitzar les eines i maquinària adequada especialment pels grans blocs arquitectònics o d’estatuària. Les tarimes, plintos , peanyes i vitrines han de permetre el pas del pont grua o forklift per col·locar la peça
Seguretat
La seguretat de les peces és clau en el disseny del mobiliari. És aconsellable eliminar tots els elements interiors de la vitrina que si es desprenguessin poguessin danyar la peça exposada.
De cara a evitar robatoris
Les vitrines han de ser de construcció robusta i el tancament sigui amb clau o caragols de seguretat i que els vidres siguin laminats de seguretat. Es pot afegir una alarma, sigui per contacte, vibració o per infrarojos.
Mantenir la distància del visitant
Bandes a terra o catenàries per mantenir la distància entre la peça i el visitant.
Construcció del mobiliari
Resistència: Donada la vulnerabilitat i el valor de les peces exposades, els materials utilitzats han de permetre un mobiliari sòlit i resistent.
Vida útil: El mobiliari pot durar entre 3 mesos, si no hi ha itinerància, i fins a tres anys, si hi ha múltiples itineràncies.
Manteniment: El mobiliari està a l’abast dels visitants i per tant és procliu al desgast, per tant s’ha de poder reparar, especialment la capa exterior de pintura
Sostenibilitat: El mobiliari d’una exposició es fa a mida per les peces que s’han d’exposar, això fa que, habitualment, no es reutilitzi amb altres exposicions.
Per altra banda, la manca d’espai d’emmagatzematge, també fa inviable guardar el mobiliari per reaprofitar-lo en exposicions futures. Per tant, un cop s’acaba la itinerància, tot el material va a la deixalleria
Animat a implementar noves accions de mediació digital al teu museu
T’ajudem a trobar solucions imaginatives amb els nous formats digitals
t-art.studio 